Reduccions de jornada simultànies: la Llei 4/2026 elimina la facultat expressa de limitar-les

Una reforma amb incidència directa en la conciliació

La Llei 4/2026, d’1 d’octubre, publicada al BOE del 3 d’octubre, modifica l’article 37.6 de l’Estatut dels treballadors mitjançant la disposició final desena. La nova redacció suprimeix la clàusula que habilitava l’empresa per restringir la simultaneïtat quan diverses persones treballadores exercien aquest dret per cuidar la mateixa persona. L’entrada en vigor serà el 23 d’octubre de 2026.

Què permetia la regulació anterior?

La redacció anterior admetia aquesta limitació, però no de manera discrecional: exigia raons fundades i objectives de funcionament, motivació escrita i un pla alternatiu que assegurés el gaudi dels drets de conciliació de les persones afectades. Per tant, la coincidència de dues sol·licituds no legitimava, per si sola, una negativa empresarial.

• Abans: facultat expressa de limitar el gaudi simultani pel mateix subjecte causant, sotmesa a justificació i alternativa.
• Ara: desapareix l’habilitació expressa. Es manté el criteri de corresponsabilitat entre dones i homes i de prevenció dels estereotips de gènere.

La concreció horària continua corresponent a la persona treballadora

L’article 37.7 manté que la concreció horària correspon a la persona treballadora dins de la seva jornada ordinària. També permet que el conveni estableixi criteris atenent la conciliació i les necessitats productives i organitzatives, i remet les discrepàncies a la jurisdicció social. La reforma tampoc suprimeix la regla específica sobre simultaneïtat del permís de cura del lactant de l’article 37.4.

La meva lectura és que cal distingir el dret a reduir la jornada de la controvèrsia sobre la franja horària escollida. L’existència d’un procediment per resoldre discrepàncies no equival a una facultat general de veto empresarial.

En conseqüència, una oposició a l’horari haurà de justificar-se en les circumstàncies concretes del cas. Caldrà examinar l’afectació real del servei, les possibilitats de reorganització, les alternatives proposades i les necessitats de cura. Invocar genèricament «necessitats organitzatives» ofereix una justificació insuficient per valorar el conflicte.

Dos progenitors del mateix equip que cuiden el mateix fill

Si tots dos sol·liciten una reducció amb una franja coincident, entenem que l’empresa ja no podrà emparar-se en la clàusula eliminada per exigir que només un d’ells la gaudeixi en aquell horari.

Podrà existir una controvèrsia sobre la concreció, però haurà d’examinar-se individualment. Utilitzar aquesta discussió per imposar sistemàticament l’alternança entre progenitors podria reproduir, per una altra via, la restricció que el legislador ha suprimit.

Com es resol una discrepància?

L’article 139 de la Llei reguladora de la jurisdicció social preveu un procediment urgent i preferent. La persona treballadora disposa de vint dies hàbils per presentar demanda des de la comunicació de la negativa o disconformitat empresarial. També pot acumular una reclamació pels perjudicis derivats de la negativa o del retard, i ambdues parts han d’aportar les seves propostes i alternatives.

Criteri pràctic per a les empreses

Recomanem revisar els protocols de conciliació, retirar les referències a la facultat suprimida i documentar qualsevol discrepància sobre l’horari amb dades concretes i alternatives viables.

La reforma pot desplaçar part del conflicte cap a la concreció horària, però seria prematur presentar aquest efecte com una doctrina judicial consolidada. El seu abast interpretatiu requerirà seguiment.

Una observació sobre la tècnica legislativa

Una modificació amb incidència directa en l’organització del treball apareix dins de les disposicions finals d’una llei sobre discapacitat i dependència. Aquesta ubicació dificulta detectar una novetat que exigeix revisar la pràctica empresarial abans de la seva entrada en vigor.