Nova regulació de les famílies monoparentals

Introducció

El BOE de l’11 de novembre de 2026 publica el Reial decret llei 35/2026, de 10 de novembre, pel qual s’estableix un marc estatal de reconeixement i protecció de les famílies monoparentals. La norma entra en vigor el 12 de novembre, si bé una part de les seves disposicions no produirà efectes fins a l’1 de gener de 2027. Malgrat que es tracta d’una reforma principalment social i assistencial, incorpora mesures relacionades amb l’ocupació i la conciliació familiar. Convé advertir, però, que no modifica directament el règim de permisos, reduccions i adaptacions de jornada de l’Estatut dels treballadors, qüestió que cal tenir present a l’hora de determinar les noves obligacions empresarials.

I. Reconeixement estatal de les famílies monoparentals

La norma estableix un sistema de reconeixement aplicable a les unitats familiars formades per una sola persona progenitora amb descendents a càrrec. També comprèn determinades situacions en què, malgrat existir dos progenitors, un d’ells no pot assumir les responsabilitats parentals per les causes legalment previstes.

Es distingeixen dues categories, general i especial. Aquesta última inclou, entre altres supòsits, les famílies amb dos o més fills, les que tenen un únic fill i compleixen determinats requisits econòmics i aquelles en què existeixen situacions de discapacitat o incapacitat per treballar. El reconeixement s’acreditarà mitjançant un títol oficial expedit per les comunitats autònomes, amb validesa a tot el territori estatal.

II. Mesures de protecció econòmica, ocupació i conciliació

L’article 6 del Reial decret llei 35/2026 estableix diverses mesures destinades a millorar la protecció econòmica i les oportunitats d’accés a l’ocupació de les famílies monoparentals. Aquestes mesures s’adrecen principalment a les administracions públiques i no comporten, amb caràcter general, la imposició de noves obligacions directes a les empreses.

En primer lloc, l’apartat 1 preveu la possibilitat d’incrementar els límits de renda exigits per accedir a determinades prestacions econòmiques vinculades al naixement, la cura i la criança dels fills. La previsió pretén corregir les dificultats econòmiques que comporta el sosteniment d’una unitat familiar amb una sola persona progenitora. Cal precisar que la norma utilitza una formulació potestativa, de manera que no estableix un increment general i automàtic de tots els llindars de renda, sinó que permet introduir aquest tractament diferenciat en les prestacions que corresponguin.

Pel que fa a l’ingrés mínim vital, l’apartat 2 garanteix que les famílies monoparentals puguin accedir a aquesta prestació sense patir un tractament desfavorable respecte de les unitats familiars amb dos progenitors. La regulació contempla expressament la possibilitat de conviure amb altres familiars sense perdre per aquest únic motiu l’aplicació del complement corresponent, d’acord amb les condicions establertes a la Llei 19/2021, de 20 de desembre. Aquesta previsió no elimina la resta de requisits econòmics i personals exigits per al reconeixement de la prestació.

En matèria d’ocupació, l’apartat 3 disposa que les administracions competents han d’incorporar mesures específiques per millorar l’ocupabilitat de les persones que integren aquestes unitats familiars. La norma es refereix a programes de formació en competències bàsiques, reciclatge professional, itineraris personalitzats d’inserció sociolaboral i accés preferent a plans formatius, amb una atenció particular a les mares que assumeixen individualment les responsabilitats familiars. Una de les previsions més rellevants és l’obligació de tenir en compte les dificultats de conciliació en l’organització d’aquests programes. En aquest sentit, s’estableix que les actuacions formatives han de facilitar la participació de les persones beneficiàries mitjançant horaris compatibles amb els escolars, serveis de cura simultanis per als menors o altres mesures equivalents. Es tracta d’evitar que les responsabilitats familiars constitueixin, per elles mateixes, un impediment per accedir a la formació o millorar les possibilitats d’incorporació al mercat laboral.

Finalment, l’apartat 4 reconeix un tractament preferent en la concessió de beques i ajuts a l’estudi, en els termes que determini la normativa estatal aplicable. Aquestes mesures hauran d’articular-se d’acord amb els requisits establerts en els corresponents programes i sistemes de protecció.

III. Incidència sobre les adaptacions de jornada de l’article 34.8 de l’Estatut dels treballadors

L’article 34.8 de l’Estatut dels treballadors reconeix el dret a sol·licitar adaptacions de la durada i distribució de la jornada, de l’ordenació del temps de treball i de la forma de prestació dels serveis, inclòs el treball a distància, per fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral. Aquest dret comprèn les sol·licituds formulades per persones amb fills menors de dotze anys i també determinades necessitats de cura respecte de fills de més edat i altres familiars o persones dependents, en els termes previstos legalment.

Cal recordar que, en absència d’una regulació convencional específica, l’article 34.8 estableix un procediment de negociació d’una durada màxima de quinze dies, durant el qual l’empresa ha d’examinar la petició. La norma presumeix la concessió de l’adaptació quan no existeixi una oposició expressa i motivada dins d’aquest termini. Finalitzat el procediment, l’empresa ha de comunicar per escrit l’acceptació, una proposta alternativa o la denegació, motivant les raons objectives en els dos darrers supòsits.

Així, per exemple, davant la sol·licitud d’una persona treballadora amb un fill de sis anys que demani deixar de prestar serveis en torn de tarda perquè no disposa d’una altra persona que pugui assumir-ne la cura, l’empresa haurà d’examinar tant les necessitats familiars exposades com les possibilitats reals d’organització del centre. Si no és possible concedir íntegrament el canvi de torn, s’haurà de valorar si existeixen alternatives viables, sense que la mera condició de família monoparental resolgui per si mateixa el conflicte.

També convé distingir aquest dret de la reducció de jornada per guarda legal prevista a l’article 37.6 de l’Estatut dels treballadors. Mentre que aquesta última comporta una disminució proporcional del salari i està sotmesa als requisits legals corresponents, l’adaptació de l’article 34.8 permet sol·licitar una reorganització del temps o de la forma de prestació del treball sense que necessàriament es redueixi la jornada contractada ni la retribució. La reforma no modifica aquesta distinció ni estableix una preferència legal absoluta de les famílies monoparentals respecte de la resta de persones treballadores que exerceixen drets de conciliació. No obstant això, el reconeixement normatiu de les dificultats específiques d’aquestes unitats familiars constitueix un element que pot tenir incidència en la ponderació de les circumstàncies de cada cas.

IV. Entrada en vigor i aplicació pràctica

El Reial decret llei entra en vigor el 12 de novembre de 2026, però l’article 5, relatiu al reconeixement oficial, i les modificacions de la Llei de protecció a les famílies nombroses produiran efectes a partir de l’1 de gener de 2027. Aquesta és també la data a partir de la qual es podrà sol·licitar l’exercici dels beneficis i drets incorporats per la nova regulació.

En definitiva, la reforma amplia el reconeixement i la protecció pública de les famílies monoparentals, però no comporta una ampliació automàtica dels drets laborals de conciliació. Les mesures de l’article 6 tenen com a principals destinataris els poders públics i no estableixen, per si soles, noves obligacions empresarials en matèria de jornada, permisos o reduccions. Des del punt de vista empresarial, caldrà continuar tramitant les sol·licituds d’adaptació de jornada d’acord amb l’article 34.8 de l’Estatut dels treballadors, valorant les necessitats familiars acreditades, les possibilitats organitzatives i les alternatives disponibles. La condició de família monoparental no determina necessàriament el resultat de la sol·licitud, però sí que pot tenir una incidència significativa en la valoració de la seva justificació.

Normativa de referència. Reial decret llei 35/2026, de 10 de novembre, especialment articles 1 a 6 i disposicions finals sisena i desena. Estatut dels treballadors, articles 34.8 i 37. Llei 19/2021, de 20 de desembre, de l’ingrés mínim vital.