Introducció
El Reial decret 957/2026, de 4 de novembre, publicat al BOE de 5 de novembre, desenvolupa el règim jurídic de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu. La norma completa el desplegament reglamentari de les modificacions introduïdes per la Llei 4/2026, d’1 d’octubre, i el Reial decret llei 31/2026, de 20 d’octubre.
La rellevància d’aquesta actualització rau en el fet que la protecció es vincula a la necessitat efectiva de cura i a la manera com es presta l’assistència sanitària. Per això, la valoració de cada sol·licitud ha d’atendre tant la situació clínica com les exigències d’atenció que recauen sobre la persona treballadora.
1. SITUACIÓ PROTEGIDA I ABAST DE LA NECESSITAT DE CURA
La regulació actualitza el concepte de situació protegida per adaptar-lo als articles 190 a 192 de la Llei general de la Seguretat Social i a les modalitats actuals d’assistència sanitària. Es preveuen expressament situacions equivalents a l’ingrés hospitalari, com l’hospitalització a domicili i els tractaments ambulatoris complexos, quan exigeixin una cura directa, contínua i permanent.
S’aclareix que l’escolarització de la persona causant i la realització de pràctiques formatives poden ser compatibles amb la prestació. La continuïtat del dret depèn que subsisteixi la necessitat de cura directa, contínua i permanent, que s’haurà de valorar en cada cas.
2. PERSONES BENEFICIÀRIES I ORGANITZACIÓ FAMILIAR
La norma incorpora la curatela representativa i precisa el règim aplicable en els supòsits de nul·litat, separació, divorci o extinció de la parella de fet. També concreta les regles sobre concurrència de persones beneficiàries i percepció alternativa o simultània de la prestació, especialment quan hi hagi convivència compartida.
En aquests supòsits convé examinar conjuntament la situació de convivència, la persona que assumeix la cura i la modalitat de percepció sol·licitada. La concurrència de diverses persones potencialment beneficiàries exigeix aplicar les regles específiques del reglament, sense presumir un dret indistint a percebre simultàniament la prestació.
3. ACREDITACIÓ MÈDICA I MALALTIES INCLOSES
La necessitat de cura es podrà acreditar mitjançant declaració del personal facultatiu d’atenció primària o del personal facultatiu d’atenció especialitzada del servei públic de salut responsable de l’assistència de la persona causant. Aquesta previsió flexibilitza l’acreditació mèdica sense eliminar l’exigència de justificar la necessitat de cura.
El llistat incorpora expressament el trastorn de l’espectre autista i la síndrome del neurodesenvolupament Poirier-Bienvenu. La seva inclusió s’ha de posar en relació amb la resta de requisits d’accés a la prestació, de manera que el diagnòstic, per si sol, no determina automàticament el reconeixement del dret.
4. ENTRADA EN VIGOR I APLICACIÓ A LES PRESTACIONS EN CURS
El reial decret preveu l’entrada en vigor als dos mesos de la publicació. La disposició transitòria única regula el tractament dels procediments i les prestacions en curs, per la qual cosa caldrà atendre les seves regles abans d’aplicar les novetats a una sol·licitud pendent o a una prestació ja reconeguda.
A efectes de gestió, és convenient identificar la data i l’estat de cada expedient i revisar la documentació disponible abans de promoure una nova sol·licitud o instar la revisió d’una prestació. La publicació de la norma i la seva entrada en vigor són moments diferents, i el règim transitori condiciona la seva aplicació a les situacions ja existents.
L’aplicació de la reforma requereix una valoració individual de la necessitat de cura i del règim temporal corresponent a cada expedient.
Fonts i lectura original
Font oficialBOE · Real Decreto 957/2026 · Texto de referencia↗Font oficialLa Moncloa · Consejo de Ministros de 3 de noviembre de 2026↗Contingut divulgatiu. L'aplicació de cada criteri exigeix revisar la resolució completa, la vigència i les circumstàncies del cas.