Audiència prèvia obligatòria abans de l'acomiadament disciplinari

Doctrina del Ple del Tribunal Suprem

El Ple del Tribunal Suprem, en la Sentència 1250/2024, de 18 de novembre, va establir que, abans d'extingir el contracte mitjançant acomiadament disciplinari, l'empresa ha d'oferir a la persona treballadora la possibilitat de defensar-se dels càrrecs imputats.

Reafirmació de l'exigència

La doctrina va ser reafirmada per un nou pronunciament del Tribunal Suprem de 5 de març de 2025. Es va consolidar així la línia jurisprudencial derivada de l'article 7 del Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball, al qual es reconeix efecte directe.

L'audiència prèvia també arriba a qui no té la condició de representant legal o sindical: l'acomiadament disciplinari exigeix permetre que la persona treballadora es defensi abans que la decisió s'adopti definitivament.

Fonament en el Conveni 158 de l'OIT

L'article 7 del Conveni 158 disposa que no s'ha de posar fi a la relació de treball per motius relacionats amb la conducta o el rendiment sense que s'hagi donat a la persona treballadora l'oportunitat de defensar-se dels càrrecs formulats.

Espanya va ratificar el Conveni el 22 de juny de 1982. Amb aquesta doctrina, el Tribunal Suprem confirma que el precepte és directament aplicable i obliga les empreses a respectar la garantia de defensa prèvia.

Aplicació empresarial

Les empreses han d'incorporar aquest tràmit formal a la tramitació dels acomiadaments disciplinaris. La comunicació de càrrecs ha de ser prèvia, suficient i real; s'ha de concedir una oportunitat útil per formular al·legacions i aquestes s'han de valorar abans que la decisió sigui definitiva.

La inobservança de la garantia pot produir conseqüències jurídiques rellevants. Com que es tracta d'una doctrina de configuració recent, el seu abast concret s'ha d'analitzar a la llum de la jurisprudència posterior i de les circumstàncies de cada cas.