Prevenció de riscos laborals, investigació d'accidents, avaluació de riscos i formació

Cal recordar que tots els accidents s'han d'investigar. L'article 16.3 de la Llei de prevenció de riscos laborals estableix que, quan s'hagi produït un dany per a la salut de les persones treballadores o hi hagi indicis que les mesures preventives són insuficients, l'empresa ha de dur a terme una investigació adreçada a detectar-ne les causes. En conseqüència, s'han d'investigar tots els accidents de treball, amb independència de la seva gravetat, de l'existència o no de baixa mèdica, de la durada de la incapacitat temporal o de l'aparent senzillesa del succés. Aquesta obligació també comprèn els accidents patits per personal temporal, persones treballadores posades a disposició per empreses de treball temporal i personal pertanyent a empreses contractistes o subcontractistes, quan l'accident hagi tingut lloc al centre de treball o tingui relació amb les activitats desenvolupades.

La investigació no pot ser merament formal. La investigació no s'ha de limitar a emplenar un formulari ni a atribuir l'accident a una suposada «distracció», «manca d'atenció», «descuit» o «imprudència» de la persona treballadora. Una conclusió d'aquesta naturalesa, sense una anàlisi addicional de les condicions de treball, difícilment permet conèixer les causes reals de l'accident ni adoptar mesures eficaces per evitar que es repeteixi. La investigació ha d'analitzar la tasca que s'estava executant realment, el procediment de treball aplicat, l'avaluació de riscos existent, la formació i informació rebudes, l'estat dels equips, les eines i les instal·lacions, la disponibilitat i utilització de proteccions col·lectives i individuals, l'organització i supervisió del treball, la càrrega i el ritme d'execució, la possible intervenció d'altres empreses i qualsevol altra circumstància que hagi pogut influir en la producció del dany. Així mateix, s'han de diferenciar les causes immediates de l'accident de les causes bàsiques, organitzatives i preventives que hagin permès que el risc s'arribés a materialitzar. La investigació ha de valorar no només l'actuació de la persona accidentada, sinó també la suficiència de les instruccions, el disseny del procediment, l'adequació dels equips, la planificació de la tasca i l'eficàcia del control empresarial.

L'empresa ha de disposar d'una avaluació de riscos que es correspongui amb la seva activitat efectiva. No és suficient disposar d'una avaluació genèrica, estandarditzada o desactualitzada que no contempli les tasques realment executades per les persones treballadores. L'avaluació s'ha d'estendre a tots els centres de treball, llocs, funcions i tasques en què hi hagi riscos que no s'hagin pogut evitar. Ha d'existir una correspondència real entre la documentació preventiva i les condicions en què es desenvolupa diàriament l'activitat.

Prohibició d'iniciar tasques no avaluades. No s'ha d'iniciar una nova activitat, introduir un equip, producte, tecnologia o procés ni assignar una funció diferent sense comprovar prèviament que els seus riscos han estat identificats i avaluats. La urgència productiva, la necessitat d'atendre una incidència, l'experiència de la persona treballadora o la curta durada del treball no justifiquen l'inici d'una tasca sense la corresponent avaluació preventiva. Quan es detecti que una persona treballadora està realitzant funcions diferents de les recollides en l'avaluació del seu lloc, s'ha de comunicar immediatament al servei de prevenció perquè analitzi els riscos i determini les mesures necessàries.

Formació abans de l'inici del treball. L'article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals obliga l'empresari a garantir que cada persona treballadora rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada. La formació s'ha d'impartir en el moment de la contractació i abans de l'inici efectiu de les tasques. També s'ha d'actualitzar quan es produeixi un canvi de lloc o de funcions, s'introdueixin nous equips o tecnologies, apareguin nous riscos o un accident o incident evidenciï la necessitat de reforçar els coneixements preventius.

Formació adaptada al lloc i a les tasques. La formació ha d'estar específicament centrada en el lloc i en les tasques reals de la persona treballadora. El seu contingut ha de mantenir una relació directa amb els riscos als quals estarà exposada i amb les mesures que haurà d'aplicar durant l'execució del treball. Un curs genèric o el simple lliurament de documentació preventiva no són suficients si no s'acredita que la persona ha rebut instruccions pràctiques i comprèn com ha de desenvolupar la seva activitat de manera segura. L'experiència professional prèvia tampoc substitueix la formació preventiva específica que ha de garantir l'empresa, atès que cada centre, equip, procediment i organització pot presentar riscos i mesures de seguretat diferents.

Acreditació documental de la formació. L'empresa ha de conservar evidències de la formació impartida. La documentació hauria d'identificar la data, la durada i el contingut de l'activitat formativa, els riscos i les tasques abordats, la seva modalitat teòrica i pràctica, la identitat i qualificació de la persona formadora, les persones assistents i el sistema utilitzat per comprovar-ne la comprensió o l'aprofitament. La signatura d'un document pot acreditar-ne la recepció, però no demostra per si sola que la formació hagi estat suficient, adequada i efectiva. Quan l'activitat impliqui la utilització de maquinària, equips perillosos o procediments complexos, s'ha de valorar la realització d'una comprovació pràctica dels coneixements adquirits.