SAN 361/2026 · Denegación del reconocimiento de la condición de refugiado por falta de indicios individualizados de persecución.

Qüestió jurídica

Determinar si la denegació de la sol·licitud de protecció internacional estava prou motivada i si el relat aportat permetia reconèixer l'estatut de refugiat, la protecció subsidiària o una autorització de residència per raons humanitàries.

Fets rellevants

El sol·licitant, nacional de Guinea, va arribar a Espanya el 25 d'octubre de 2019 i va demanar protecció internacional el 16 de juny de 2021. Va explicar que, després de la malaltia del seu pare, el cap del seu poblat hauria ocupat les terres familiars i que temia ser assassinat. L'Administració va denegar l'asil el 24 de gener de 2022 i la impugnació en reposició va quedar desestimada per silenci.

Normativa aplicable

Llei 12/2009, reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària, juntament amb la normativa europea aplicable.

Jurisprudència aplicable

La Sala aplica la doctrina consolidada segons la qual no s'exigeix una prova plena de la persecució: n'hi ha prou amb indicis suficients i un relat versemblant. Però les simples declaracions tampoc són suficients quan manquen de concreció, referències objectives o elements mínims de contrast. El temor subjectiu ha d'anar acompanyat de dades que permetin apreciar un risc individualitzat.

Anàlisi del cas

L'Audiència Nacional considera que la demanda no va desvirtuar la valoració administrativa. No es va acreditar que els fets responguessin a algun dels motius protegits per l'article 3 de la Llei 12/2009 —com ara raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social— ni es va aportar documentació sobre un acte de persecució. També pondera que van transcórrer aproximadament vint mesos entre l'arribada a Espanya i la sol·licitud, fins i tot tenint en compte el període de pandèmia. Per a la Sala, la resolució administrativa va explicar les raons de la denegació i va permetre exercir la defensa.

Criteri de la resolució: La sentència desestima el recurs i confirma la denegació de l'asil. La protecció internacional no es reconeix per la mera existència de dificultats personals, conflictes patrimonials o temor genèric: cal connectar el risc amb un motiu legal de persecució i aportar indicis individualitzats. Tampoc n'hi ha prou amb residir a Espanya per obtenir una autorització per raons humanitàries.

Conseqüències pràctiques

Una sol·licitud ha d'ordenar cronològicament el relat, identificar l'agent de persecució, explicar per què l'Estat d'origen no pot protegir la persona i aportar tots els indicis disponibles: denúncies, informes mèdics, documents sobre el conflicte, testimonis, comunicacions i fonts sobre la situació del país. Si s'invoca protecció subsidiària o raons humanitàries, cal justificar-les separadament i no com a alternatives automàtiques a l'asil.

Abast i límits

La sentència no estableix que el retard a demanar asil determini per si sol la denegació, ni exigeix prova documental plena en tots els casos. El valor del retard, del relat i de cada indici depèn de l'expedient i de la situació individual. Tampoc substitueix l'anàlisi actualitzada de Guinea ni permet extrapolar el resultat a altres sol·licitants sense comparar els fets i la prova.